Acadèmia de màgia per a supermutants

L’adolescència és l’edat en què tothom se sent una mica extraterrestre, però la Jillian Tamaki ens proposa una definició encara més precisa: els adolescents són mutants màgics. I això és el que l’autora ens desvetlla de forma magistral i amb una gran dosi d’humor i d’intel·ligència. Per les pàgines d’aquest genial còmic –que recull les tires que Tamaki va publicar en línia durant un bon grapat d’anys i que li van valdre dos premis Ignatz a millor webcòmic– hi desfilen la Marsha, la Wendy, la Trixie, en Cheddar, en Trevor i el Noi Etern, entre d’altres, tota una colla de noies i nois mutants que estudien plegats a la mateixa acadèmia i que es van descobrint a si mateixos al mateix ritme que els descobreix el lector, mentre viuen el vertigen vital de l’adolescència en tota la seva intensitat com qui camina, tremolós i alhora decidit, per una corda de funambulisme.

Els populars i els raros –que sempre són els millors–, els amors no correspostos, la recerca de la identitat sexual, el pes de la pressió estètica, l’adveniment de l’edat adulta i el sentit de la vida serveixen de punt de partida a Tamaki per traçar un dels retrats de l’adolescència més acurats i entranyables que ens ha donat el còmic.