«Brillant i absorbent. Una novel·la impressionant» (Richard Ford).
Califòrnia. Estiu de 1969. L’Evie, una adolescent a punt d’endinsar-se en l’incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen de manera descuidada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, al marge de les normes. Al cap d’uns dies, una trobada fortuïta propicia que una de les noies –la Suzanne, una mica més gran que l’Evie– la convidi a acompanyar-les. Viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna que gira al voltant d’en Russell, músic frustrat, líder, guru.
Fascinada, l’Evie coneixerà les drogues i l’amor lliure, però també la manipulació mental i sexual. De mica en mica, s’anirà allunyant de la família i els vells amics. I la deriva d’aquest grup, que esdevé secta dominada per una paranoia creixent, desembocarà en un acte extrem de violència...
La primera novel·la d’Emma Cline retrata la fragilitat adolescent i el tempestuós procés de fer-se adult. També aborda el tema de la culpa i les decisions que ens marquen la vida. I recrea aquells anys de pau i amor, d’idealisme hippie, en què també germinava una cara molt fosca.
L’autora s’inspira lliurement en un episodi cèlebre de la crònica negra americana: la matança perpetrada per Charles Manson i el seu clan. Però no se centra en la figura del psicòpata, sinó en les noies que van contribuir a executar un crim terrible i que no van perdre el somriure durant el judici. D’elles tracta aquesta novel·la enlluernadora i inquietant.
