El dia de l'escórpora

Tot és a punt a Vilafarta per inaugurar la lucrativa campanya d’estiu. El consistori es frega les mans i els restaurants arran de costa faran la temporada. Un home desmenjat i apàtic s’ho mira des de la distància. Després d’uns anys fent les Amèriques, porta l’exili a la mirada i el menfotisme com a insígnia. Però la seva immutabilitat serà posada a prova per una bèstia marina disposada a ensorrar la indústria turística: una escórpora descomunal que desafiarà les forces vives del poble.

Empeltada d’una mala llet còsmica, de corrupteles locals, de personatges idiosincràtics i d’una melancolia que fa riure de tan trista, El dia de l’escórpora és, entre altres coses, una dissecció per capes de la llarga agonia moral d’un temps i d’un país que [sospir] és el nostre.

Molt abans de convertir-se en flagell de restauradors televisius i cronista ultralocal, Miquel Bonet va escriure aquesta novel·la que va captar l’atenció de la intel·lectualitat tarragonina, que no va dubtar a qualificar-la de clàssic estival de culte. De nou a l’abast de tothom i profundament revisada, El dia de l’escórpora és la novel·la que el litoral català es mereix.

«Em va subjugar tant que ja no vaig poder parar de llegir», Vicenç Pagès Jordà, El Periódico

«L’humor més corrosiu», David Figueres, Núvol

«Amè, sucós, de mida exacta», Josep Sala i Cullell