En Lu va rebre un estrany regal: un pingüí que no deia res. No pronunciava ni una sola paraula, ni deixava anar una rialla, ni emetia cap so. Per molts esforços que feia en Lu, el seu pingüí no li contestava ni reaccionava a les seves demandes insistents. Ni les pessigolles, ni les cançonetes, ni els passos de ball d’en Lu van poder trencar el silenci del pingüí. Llavors en Lu es va enfadar. Se’n va burlar, el va empènyer, el va ignorar i fins el va oferir a un lleó perquè se’l mengés. No obstant això, el lleó no va voler menjar-se el pingüí i, en canvi, es va cruspir en Lu per sorollós. Llavors el pingüí va donar un cop de bec a la fera i va salvar en Lu de la seva gargamella. Els dos nous amics es van abraçar i el pingüí, a la seva manera, li va dir tot el que era més important.
Un àlbum molt interessant que ofereix múltiples lectures perquè els adults comparteixin amb els nens.
D’una banda es pot interpretar com un cant a la tolerància i l’acceptació dels que són diferents a un o que s’expressen a la seva manera, dels nens amb dificultats a la parla o en la comunicació amb els altres i que, no obstant, tenen els seus recursos per connectar-se i sentir.
També es podria afirmar que, de vegades, un gest de solidaritat i afecte val més que mil paraules.
Un llibre que estimula al diàleg. I, a més, un conte que convida els lectors a fondre’s en aquesta abraçada d’amor i amistat entre en Lu i el seu pingüí en què es diu tot.
