La gran novel·la de la Nakba palestina: en una habitació d’hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit.
Es relata la vida dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d’aquesta llarga conversa d’un quasi fantasma amb un moribund. Amb la barreja d’un tendre intimisme i la crua realitat del conflicte, es mostra la capacitat de resistència que manté dempeus a les persones enmig de la tragèdia.
“La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s’erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes.” Blanca Llum Vidal.
“L’obra d’Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar”, Luz Gómez al pròleg.
