Un trosset de cel

* Max viu en un edifici alt, enmig d’una ciutat atapeïda. Des de la seva finestra només pot veure el carrer i, a dalt, un petit fragment de cel.
* Un dia apareix un ocell procedent d’aquest trosset de cel i es posa al seu balcó: busca un amic especial a qui regalar una llavor màgica.
* Max cuida la llavor, que creix fins a convertir-se en un arbre majestuós. Aquesta transformació, d’una cosa petita i oblidada en el ciment, desencadena canvis profunds: no només en Max, sinó a tota la ciutat.

Un relat simbòlic sobre l’esperança, la natura i la capacitat transformadora d’un acte de bondat, que convida a valorar la connexió amb la natura i a creure en la màgia dels petits gestos.