Anna K

L’any 2000 va irrompre a les llibreries una novel·la poderosa i única, d’un autor que feia vida en un quadrant perfectament delimitat de Premià de Mar. Aquella novel·la, monstruosa, bella i elegant, desafiava amb una inexplicable indiferència les lleis de la versemblança i va assolir aviat l’estatus de novel·la de culte. Una raresa lluminosa.

Els anys van passar, la novel·la va desaparèixer de les taules de novetats. Fins i tot es va fer fonedissa a les llibreries de vell. El seu autor va morir de manera abrupta i massa d’hora. Malgrat tot, no són pocs els lectors que el recorden a ell i la seva obra. Estem parlant, és clar, de Martí Rosselló i «Anna K.»


És difícil, potser impossible, resumir en quatre línies l’argument d’Anna K., tan plena de seducció, vincles de sang, venjança, vida i mort. Seria forassenyat com mirar el sol a ull nu. Per això aquesta edició, que surt als vint-i-cinc anys de l’edició de Quaderns Crema i a quinze de la mort de Martí Rosselló, s’acompanya de dos epílegs que fan de brúixola: el primer de Tina Vallès, que repassa la vida de l’autor; el segon, de Borja Bagunyà, que ofereix claus per a la interpretació de l’obra i dona fe de la seva gran importància en la literatura catalana contemporània.


«Totes les novel·les mediocres s’assemblen. Cada gran novel·la ho és a la seua manera. I Anna K. no s’assembla a cap novel·la que hagueu llegit».

Joan Todó, escriptor