Això va ser i fou el mar que, un dia, de sobte, va decidir que volia veure món. No tenia cames, ni potes, ni rodes, però quan el mar vol alguna cosa, no hi ha qui el pari. Va ser tan divertit que, el cel, en veure tot el rebombori, va decidir baixar per comprovar què passava i, així, el cel, la terra i el mar van acabar tots barrejats, t’ho imagines? Aquesta és, doncs, una història que tracta sobre el fet d’atrevir-se, de llançar-se, perquè proposar-se un repte és només el primer pas per a aconseguir-lo (que li ho diguin al mar!) i si no, almenys, sempre podrem dir que ho hem intentat.